Banda Sonora

Versió original de 1960. Es tradueix al català al 1967.

Comentaris

Siega verde (Verd madur), pel·lícula basada en la novel·la homònima de Joan Viròs, ambientada als Pirineus catalans on allò indicat és l'ús de la llengua pròpia d'aquesta zona. Tot i això, poques còpies de la pel·lícula es conserven, tenint-ne coneixement de dues, la que està als arxius de la Filmoteca de Catalunya i la que es troba a l'EcoMuseu del Pallars, sent els drets de la família de l'autor de la novel·la. Les dues còpies en qüestió no estan en versió original, sinó que són d'una posterior (1967), quan es doble el català, un nyap que deixa pitjor el film, ja que aquest doblatge tampoc no representa en cap moment la cultura de la zona, en fer servir el català central en comptes del nord-occidental (concretament el pallarès), i per això és una llàstima no poder gaudir de la pel·lícula en versió original.

Deixant els problemes dialectals a part, el film ens explica una història força simple: una parella d'enamorats que no poden estar junts a causa de les diferències socials. Poc podem destacar d'aquesta simplicitat, però el film no està buit d'interès, ja que en podem conèixer la vida, els costums i les tradicions d'una època i una zona de vegades allunyada del nostre camp de coneixement, cosa que el metratge sap reflectir molt bé i amb fidelitat al realisme, això sí, dins del seu imaginari romàntic hereu del cinema hollywoodenc.

La pel·lícula deu tot el seu potencial a la fotografia, que ha sabut captar la bellesa d'un lloc assilvestrat del qual és impossible no enamorar-se'n. El film concretament ha estat rodat a les localitzacions de la Vall d'Aran i l'Alt Pallars, zona que per desgràcia ha estat notícia aquests dies a causa dels incendis que han calcinat part del territori.

La seva banda sonora també va ser erudita per a l'època. Premiada pel cercle d'escriptors cinematogràfics, és un treball compost per Xavier Montsalvatge, figura clau de la música espanyola, que a més és notícia aquest mes en complir-se el centenari del naixement. Recomanem a qualsevol que estigui interessat a conèixer millor la seva obra i vida que visioni el documental Mig violí, una butaca i un piano.

En conclusió, una pel·lícula que malgrat el seu nivell narratiu flac, es converteix en un treball interessant gràcies a la seva transformació en una finestra que convida a una fuita d'hora i mitja, a una de les zones més belles del nostre país.