1. Cuba dentro de un piano
2. Punto de habanera
3. Chévere
4. Canción de cuna para dormir un negrito
5. Canto negro

Quatre primeres cançons: 18-3-1945 Mercè Plantada,soprano. Pere Vallribera, piano. Palau de la Música Catalana. Barcelona.

Estrena completa: 14-6-1945 Mercè Plantada, soprano. Pere Vallribera, piano. Ateneu Barcelonès, Barcelona.

Poemes de Rafael Alberti, Nicolás Guillén, Néstor Luján i Idelfonso Pereda-Valdés.

Montsalvatge ha deixat en aquestes cançons l’emprempta d’una naturalesa de músic excepcionalment dotat.

Regino Sainz de la Maza

L’“antillanisme” de Montsalvatge representa una alternativa vàlida al neonacionalisme de l’Espanya de l’època; la dimensió politonal, el caràcter suggerent, l’anti-academicisme, la ironia i la tendresa que apareixen a la seva obra el van salvar d’aquest difícil escull, a la vegada que van suposar un impressionant èxit per la seva carrera, així com un punt de partida per a la consecució del nucli essencial del seu estil.