1. Cuba dentro de un piano
2. Punto de habanera
3. Chévere
4. Canción de cuna para dormir un negrito
5. Canto negro

Canción de cuna: 18-03-1945 - Mercè Plantada,soprano. Pere Vallribera, piano. Palau de la Música Catalana. Barcelona.

Estrena completa: 14-06-1945 - Mercè Plantada, soprano. Pere Vallribera, piano. Ateneu Barcelonès, Barcelona.

Poemes de Rafael Alberti, Nicolás Guillén, Néstor Luján i Idelfonso Pereda-Valdés.

Comentaris

"Montsalvatge ha deixat en aquestes cançons l’empremta d’una naturalesa de músic excepcionalment dotat."

Regino Sainz de la Maza.

"L’“antillanisme” de Montsalvatge representa una alternativa vàlida al neonacionalisme de l’Espanya de l’època; la dimensió politonal, el caràcter suggerent, l’anti-academicisme, la ironia i la tendresa que apareixen a la seva obra el van salvar d’aquest difícil escull, a la vegada que van suposar un impressionant èxit per la seva carrera, així com un punt de partida per a la consecució del nucli essencial del seu estil."

Manuel Valls.

"Una obra magistral són les Cinco Canciones Negras de Xavier Montsalvatge de la qual la versió orquestral és de 1949. Més enllà d'un antillanisme efímer, l'obra brilla per la seva gràcia melòdica, la seva flexibilitat sonora i una orquestració exquisida que és molt més que un reflexe Ravelià com se sòl pretendre. Els seus texts atractius (Alberti, Luján, Pereda Valdés i Nicolás Guillén (dos)), tenen una bona càrrega crítica, que es fa cada cop més evident i que la música no solament no dissimula, si no que subratlla amb destresa. Segurament és l'obra més universal de l'autor i dels anys 50 espanyols. Segueix molt viva i va ser cantada amb grant sentit i expresivitat per una Nancy Fabiola Herrera a qui ni la mascareta li va poder treure veu."

Tomás Marco, Febrer 2021.