1. Deciso
2. Dolce
3. Vivo

1943 Rosa Sabater, piano. Palau de la Música Catalana. Barcelona.

1983 Versió per a dos pianos dedicada al Dúo Zanetti-Turina

Versió simfònica dins el ballet La Muerta enamorada.

També versions del Dolce (havanera) per a guitarra, violí i guitarra, flauta i guitarra, vibràfon i guitarra.

Comentaris

"Els Tres divertimentos reflecteixen l'alegria d’una ànima saludable, no malmenada per la lluita materialista amb la vida: emanen la més franca alegria mediterrània, aquesta alegria superior i tan natural, que no té res d’infantil. És una música d’expressió directa, sense problemes i despresa del pes de la terra. Exhala melodia ondulant, bellesa sonora. Xavier Montsalvatge pot ser considerat el compositor més mediterrani de la música contemporània. Claror, amenitat i bellesa són els seus predicats."

Santiago Kastner.

"Aquelles havaneres d’“envelat”, aquells xotis, aquella música humil i ciutadana, la converteix Montsalvatge en belles impressions romàntiques, potser dominant en la primera un íntim sentit irònic, una suau nostàlgia en la segona i una paròdia de jota de “Festa major”, en la tercera. Tres impressions felicíssimes, la tècnica pianística de les quals contribueix a donar-les caràcter original i expressiu."

Eduardo López Chávarri. Valencia.

"Els Tres divertimentos van ser estrenats amb gran èxit per Rosa Sabater al Palau de la Música Catalana. Un deciso en forma de xotis i un vivo en forma de vals-jota enquadren el paisatge que gaudeix d’una major popularitat: el dolce en forma d’havanera. El 1983, Montsalvatge va realitzar una versió per a quatre mans, que també pot ser interpretada per dos pianos, que va ser estrenada al Círculo de Bellas Artes de Madrid el 16 de gener de 1984 per Miguel Zanetti i Fernando Turina. Així mateix, Narciso Yepes va adaptar per a guitarra la cèlebre havanera."

Lluís Trullén, 1999.