1. Cuba dentro de un piano
2. Punto de habanera
3. Chévere
4. Canción de cuna para dormir un negrito
5. Canto negro

Versió orquestral procedent de l'original per soprano o mezzo i piano (1945).
1. Cuba dentro de un piano
Solo soprano o mezzo *2*2*32-2210-tmp+2-arp-cu
2. Punto de habanera
Solo soprano o mezzo 10*30-1000-cel-arp-cu
3. Chévere
Solo soprano o mezzo 2*1*32-2220-tmp+2-arp-cu
4. Canción de cuna para dormir un negrito
Solo soprano o mezzo 0000-0000-1perc-cel(o pf)-arp-cu
5. Canto negro
Solo soprano o mezzo *12*32-2220-tmp+2-arp-cu

Versió 1946: soprano i conjunt instrumental

Versió 1949: Solo soprano o mezzo*2*2*32-2220-tmp+2-arp-cel-cu

Versió 1946
22-12-1946: Mercè Plantada, soprano. Orquestra de Cambra de Barcelona. Carles Suriñach, director.

Versió 1949
18-2-1949: Mercè Plantada, soprano. Orquestra Municipal de Barcelona. Eduard Toldrà, director.

Versió per a soprano o mezzo i piano (1945).

Montsalvatge ha deixat en aquestes cançons l’emprempta d’una naturalesa de músic excepcionalment dotat.

Regino Sainz de la Maza

L’“antillanisme” de Montsalvatge representa una alternativa vàlida al neonacionalisme de l’Espanya de l’època; la dimensió politonal, el caràcter suggerent, l’anti-academicisme, la ironia i la tendresa que apareixen a la seva obra el van salvar d’aquest difícil “escollo”, a la vegada que van suposar un impressionant èxit per la seva carrera, així com un punt de partida per a la consecució del nucli essencial del seu estil.