1.Poco Allegro
2.Andante quasi Adagio
3.Allegretto ma non troppo
4.Allegro rítmico

Quartet de corda.

4-5-1952 Agrupación Nacional de Música de Cámara. Universidad Complutense, Madrid

Premi Samuel Ros (1952). El núm.4 és una versió de l'obra Ritmo per a piano.

Personalment considerat com una de las pàgines més definitòries de la personalitat de Xavier Montsalvatge. D’una gran bellesa, amb moments de ben ordida trama polifònica, el segon temps, un “Andante quasi adagio”, escrit sobre el tema de la tercera de les Cançons negres, “Chévere”, “metamorfosis accentuada del tema” –són paraules del propi compositor- que, “com a breu scherzo vaig escriure alguna cosa semblant a una milonga argentina...”. En els seus quatre temps, el quartet es qualifica com a indià, “en memòria dels indians catalans, així anomenats els emigrants que van tornar rics de les Antilles”, creant una moda arquitectònica “de caràcter colonial”.

 Antonio Iglesias

El llenguatge bitonal no amaga les referències ètniques en un collage propi de l’univers sonor americà. Al Poco Allegro inicial segueix un aire d’havanera, indicat especialment en el ritme pizzicato del violoncel, mentre dos línies melòdiques a càrrec dels violins mantenen l’ambigüitat tonal i amaguen el tema popular.

Xosé Aviñoa, 1999